Breus de dades d’Obscat7 (4): Sobre la presència de les dones al Ple

En primer lloc recordar que aquestes dades corresponen a la darrera etapa del mandat 2011-2015.

La majoria de càrrecs mantenen una distribució molt similar entre homes i dones respecte la del conjunt dels regidors, on aproximadament un 34-35% dels electes són dones. No obstant hi ha dues categories que es diferencien de la resta.

En primer lloc, i amb molta diferència, els alcaldes, on només un 16,5% són dones. En els municipis menors de 5.000 habitants la representació de les dones és encara menor, sols un 13,2% del total són alcaldesses.

En segon lloc, la resta de l’equip de govern, on es produeix una distribució entre homes i dones més paritària. El 41% dels electes de la resta de l’equip de govern -per tant descomptant alcaldes i tinències d’alcaldia- són dones. Pels municipis majors de 5.000 habitants arriba fins al 45,5%.

I què podem dir d’aquest nou mandat?

A dia d’avui ja es poden recollir algunes d’aquestes dades pel mandat 2015-2019, però serà a partir de meitat de mes que es podràn començar a recollir per cadascun dels càrrecs que es planteja a la diapositiva i poder fer-ne una comparativa.

A priori, amb les dades provisionals d’electes publicada per municat, el total d’electes dones augmenta un 2,2% per aquells municipis majors de 500 habitants. Augmentant només un 1,1% pels majors de 5.000 habitants i 3,8% pels municipis de 500 a 5.000 habitants.

Breus de dades d’Obscat7 (3): Sobre la retribució dels electes segons sexe

En aquest tercer breu s’exposa les dades de les retribucions mitjanes que reben els electes. Per a la realització d’aquesta infografia es té en compte només les dades d’aquells regidors i regidores que tenen assignada una dedicació, ja sigui parcial o exclusiva.

Per seguir la línia de l’anterior breu es diferencia entre els sous dels regidors de l’equip de govern i oposició i segons càrrec (alcalde, tinent d’alcalde o resta de l’equip de govern).

Si ve la representació de les dades va orientada a veure les diferències entre sous també és important que ens fixem en el nombre de casos d’homes i dones de cada categoria, ja que mostra quina és la presència de les dones en càrrecs electes amb dedicació. La presència més baixa és en alcaldes, on representen només el 18% dels casos, i la més alta en els regidors de la resta de l’equip de govern, amb el 47% dels casos. No obstant, es tracta d’un conjunt de dades que caldrà veure amb més detall en un breu específic.

Pel que fa a les dades de les retribucions val la pena fixar-se en 3 aspectes:

Tot i tractar-se de la categoria on les dones són menys presents, l’alcaldia, aquesta és l’única on es detecta un sou mitjà superior al dels homes. En tota la resta de casos la retribució de les electes és inferior.

Les dades totals dels regidors i la dels regidors de l’equip de govern són molt similars. Si ens fixem en el número de casos veurem que només hi ha 107 regidors de l’oposició que tinguin alguna dedicació.

I finalment veure com, en les retribucions dels electes de l’equip de govern, en les mitjanes sense distinció per sexe hi ha un descens del sou conforme baixa la categoria de responsabilitat teòrica. Els alcaldes tenen una mitjana de sou superior als tinents d’alcalde i aquests de la resta de regidors de l’equip de govern.

 

 

Breus de dades d’Obscat7 (2): Sobre la dedicació dels electes

En la següent infografia s’exposa les dedicacions assignades des de l’Ajuntament dels electes a final de mandat 2011-2015 que es recollien en l’Observatori de Govern Local, de tots aquells municipis catalans majors de 500 habitants, excloent Barcelona ciutat.

Tot i que en aquest breu no entrem a parlar de les diferencies que es produeixen per tram poblacional, que també en la dedicació són moltes – i els màxims queden delimitats per LRSAL- si es separen les dades segons si es tracta de regidors de govern i els seus càrrecs (alcaldes, tinents d’alcalde i la resta de l’equip de govern) i els regidors de l’oposició.

Més enllà de les dades que es poden observar directament creiem que val molt la pena destacar que dels 7.120 regidors quasi el 74% no tenen cap tipus de dedicació. I alhora que només hi ha 611 electes, menys d’un 9% dels electes dels municipis catalans majors de 500 habitants, que tenen una dedicació exclusiva a l’Ajuntament i que per tant no poden tenir cap altra feina. I s’observen també variacions importants de distribució segons els càrrecs, que s’associen ràpidament als nivells de responsabilitats de govern.

De cara al nou mandat caldrà veure si es reprodueixen distribucions similars i si es nota l’efecte de l’aplicació, des d’inici de mandat, dels límits per dedicació que consten a LRSAL.

 

 

Breus de dades d’Obscat7 (1): Sobre el Ple i la Junta de Govern Local.

En els propers dies s’aprovaran molts cartipassos on constarà la distribució de govern, les competències delegades, els òrgans col·legiats, les retribucions i indemnitzacions, etc. I per tant sembla un bon moment per fer recull d’alguns d’aquests aspectes i repassar com eren en l’anterior mandat.

Les dades que presentem formen part de la base de dades de la setena edició de l’Observatori de Govern Local que inclou 618 municipis, aquells municipis catalans majors de 500 habitants – excloent Barcelona-, on es recullen les periodicitats i indemnitzacions d’òrgans com el Ple i la Junta de Govern Local.

Pel que fa les convocatòries dels òrgans podem destacar una distribució similar entre les diferents opcions del Ple – mensual, bimensual i trimestral- i una concentració principalment en dues opcions – setmanal i quinzenal- pel que respecte a la Junta de Govern Local. A la infografia que acompanya aquest post manca poder comparar aquestes dades per població dels municipis, que sabem que té relació amb la periodicitat, aspecte on es produeixen fortes diferencies de convocatòria entre els municipis més petits i més grans. Cal indicar que la Junta de Govern Local no és obligatòria pels municipis menors de 5.000 habitants i per tant, lluny del 100% dels municipis que tenen Ple, la JGL només és present en el 80% dels municipis catalans majors de 500 habitants.

El percentatge dels municipis on es reben indemnitzacions per assistència es diferencien un 10% entre els dos òrgans. Cal tenir en compte que la JGL està formada majoritàriament per membres del govern i que per tant en cas de tenir ja una retribució pel desenvolupament de la seva activitat com a regidor no es reben indemnitzacions per assistència.

Existeixen diferències molts lleus entre el percentatges dels dos òrgans pel que respecta als municipis que cobren indemnitzacions idèntiques entre els seus regidors, independentment del càrrec o funció que desenvolupin. Pel que fa a les remuneracions trobem una mínima molt similar, una mitjana força propera, que es diferencia per 18 euros entre un i altre òrgan, però unes màximes molt diferents, molt llunyanes entre sí i les seves respectives mitjanes. Si bé la màxima indemnització per assistència d’un ple s’indica de 1.707,5€ la Junta de Govern Local és de 950€.

Si bé per tenir un bon anàlisi d’aquestes dades caldria aprofundir segons tram de població sembla que és un bon exercici per veure el panorama general i poder avaluar en properes edicions de l’Observatori si hi ha variacions substancials en la periodicitat i les indemnitzacions d’aquests òrgans.

Municipis inclosos en les diferents segmentacions de l’informe

Posem a la vostra disposició un annex addicional del darrer informe de l’Observatori de Govern Local que fa referència als municipis inclosos en les diferents segmentacions de l’informe.

Aquest document permetrà a tots els municipis veure quin són els municipis amb els que es comparen les seves dades, tant pel que fa als trams de població, pressupostaris i província.

 

Municipis inclosos en les diferents segmentacions

Sobre l’informe d’Obscat7

Durant aquest mes d’abril hem fet arribar a tots els secretaris, alcaldes i interventors dels municipis que ens van rebre una còpia de l’informe de l’Observatori de Govern Local del seu municipi per correu electrònic.

En cas que no disposeu del vostre informe podeu posar-vos en contacte amb la Fundació per a que us el fem arribar a l’adreça electrònica que ens indiqueu.

Aprofitem també per penjar la mostra d’exemple de l’informe d’aquesta edició així com un annex addicional que hem elaborat per aquesta edició en el que es pot consultar quins municipis formen part de cada segmentació present a l’informe.

 

Municipi d’exemple

Annex addicional de l’informe de l’Observatori de Govern Local: municipis inclosos en les diferents segmentacions

Fi del treball de camp de la setena onada de l’Observatori de Govern Local

Acabat el mes de gener donem per tancat el camp de la setena onada de l’Observatori de Govern Local. Volem agrair a tots i cadascun dels secretaris i secretàries que ens han atès i la seva dedicació i paciència ja que gràcies a tots ells estem sent capaços de complir amb el cronograma previst a l’inici del projecte.

El treball de camp d’aquesta edició de l’observatori ha estat realitzat per 10 investigadors entre els quals s’han distribuit els 618 municipis catalans majors de 500 habitants que entraven a estudi. Entre tots ells s’ha realitzat una mitjana de quasi 30 municipis per setmana.

A partir d’ara ens centrarem en la validació, coherència i exactitud de les dades. Amb l’objectiu de poder escurçar al màxim el període entre la finalització de les visites i l’edició de l’informe de l’Observatori aquestes tasques s’han començat a realitzar de forma paral·lela al treball de camp. Tanmateix, en les properes setmanes és possible que ens tornem a posar en contacte amb municipis ja visitats per tal de confirmar o concretar algunes de les preguntes del qüestionari.

Així doncs, i a falta d’alguna visita que ens ha quedat pendent, tanquem la fase més maca de l’Observatori, la que ens apropa d’una forma més directa a la realitat diària dels municipis i del municipalisme català, i ens endinsem en les dades que hem anat recopilant amb l’objectiu de donar forma als informes finals que serviran d’explicació, una vegada més – i ja en van set-, de l’estat actual dels nostres ajuntaments.

Primer mes de camp

Després d’un mes de camp la setena edició avança a molt bon ritme.

Durant el mes de setembre s’han realitzat les formacions als diversos investigadors que configuren l’equip de la setena edició de l’Observatori de Govern Local i s’ha iniciat el treball de camp el qual evoluciona a molt bon ritme. Dels 618 municipis catalans de més de 500 habitants s’ha contactat amb el 70%, concertat visita amb el 35% i visitats i entrevistats un 11%.

Aprofitem una vegada més per agrair la col·laboració i implicació de tothom.

Setena onada de l’Observatori de Govern Local

Municipis inclosos a la setena edició de l’OGL

Aquest setembre reprenem el curs tot iniciant una nova onada de l’Observatori de Govern Local, que ja serà la setena.

A risc de caure en els tòpics, aquesta onada es configura com un gran repte per a l’equip però, alhora, voldríem que esdevingués una oportunitat per al conjunt del món municipal català. Sempre hem agraït la complicitat i col·laboració del teixit local i, en aquesta ocasió, encara amb més motiu. Les circumstàncies i el calendari ens forcen a uns terminis que sabem que impliquen un gran esforç. A un any escàs de la darrera edició, tornem a iniciar un treball de camp, amb la dificultat afegida d’incorporar nous elements com a conseqüència de l’aplicació de LRSAL. La nostra aspiració és que el seguiment de la realitat a peu de territori ens permeti apropar-nos al coneixement efectiu de les dificultats i preocupacions dels responsables municipals.

Us adjuntem Observatori de Govern Local Presentació ObsCat7.

La LRSAL com a símptoma

El passat mes de desembre va veure la llum la reforma del Règim Local espanyol que havia estat tantes vegades anunciada i ajornada. El text s’aprovava així després d’un procés complex que ha precedit el que ha esdevingut un primer període de desplegament també p  oc pacífic. Els dubtes sobre quina ha de ser l’aplicació efectiva han proliferat gairebé en la mateixa mesura que les diverses institucions implicades, des del propi Ministerio fins a diverses Comunitats Autònomes, així com entitats municipalistes i d’estudi i reflexió en matèria local, han aprovat o publicat normativa i documents sobre quina ha de ser la modulació de les diferents previsions atesos els règims i marcs locals previs. Es tracta, en efecte i com han posat de manifest diversos autors (Velasco, F.  http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/10.2436-20.8030.01.18; Zafra, M. http://laadministracionaldia.inap.es/noticia.asp?id=1503475), d’una pràctica poc habitual. El fet mateix de què sigui necessari l’aclariment dels termes, suposa i posa de manifest la dificultat dels operadors jurídics per interpretar i aplicar els nous preceptes.

En aquest marc de dubtes i incerteses, val la pena tenir present també que la LRSAL no és un mer fet aïllat. La reforma queda emmarcada en un determinat context econòmic i institucional que ha esdevingut el detonant d’un conjunt de normativa que apunta globalment en direccions similars. Aquestes serien:

–        Normativa dirigida al control i reducció de despesa per part de les administracions.

–        Introducció i reforç de mecanismes de supervisió, autorització i tutela ex-ante, exercits essencialment per part de cossos tècnics administratius.

–        Impuls de processos de recentralització, tant des de la perspectiva territorial (reubicació de funcions en nivells de govern superiors) com funcional (desplaçament de funcions de supervisió cap a nivells d’administració superiors).

En certa mesura, la greu crisi de confiança que ha patit el teixit institucional en el seu vessant més polític, sembla haver-se volgut compensar amb un reforç dels mecanisme de control administratius i una reducció dels espais d’activitat. En aquest context, doncs, la LRSAL esdevé una peça d’aquest model.

En aquest context d’incerteses diverses, des de la Fundació iniciarem, al setembre, la nova onada de l’Observatori de Govern Local, que serà ja la 7a. A risc de caure en els tòpics, aquesta onada es configura com un gran repte per a l’equip però, alhora, volem que esdevingui una oportunitat pel conjunt del món municipal català. Sempre hem agraït la complicitat i col·laboració del teixit local català i, en aquesta ocasió, les circumstàncies i el calendari ens forcen a uns terminis que sabem que impliquen un gran esforç per a aquells que ens ateneu. A un any escàs de la darrera edició, tornem a iniciar un treball de camp i tornem a “importunar-vos” amb el nostre clàssic qüestionari, amb la dificultat afegida d’incorporar nous elements a causa del marc normatiu a què fèiem referència. Alhora, però, aquest qüestionari i aquest seguiment de la realitat a peu de territori ens servirà per conèixer el desplegament de la norma en el seu detall més efectiu i, també, i no és un tema menor, les dificultats i preocupacions que pot estar generant en el dia a dia dels responsables municipals.

Ens agradaria ser capaços de convertir les incomoditats i molèsties que genera qualsevol període de treball de camp en una oportunitat per fer aflorar les necessitats i preocupacions del món municipal català i de mantenir-nos sempre al servei del teixit institucional català.